6. Tu vas fer Adam i li vas donar Eva,la seva muller, perquè l’ajudési el sostingués.D’ells dos va sortir el llinatge humà.Tu vas dir: “No és boque l’home estigui sol,fem-li una ajuda que se li assembli.”
7. Si jo prenc araaquesta germana meva,no és per un desig luxuriós,sinó per un amor sincer.Vulgues apiadar-te de nosaltres dos,fes que arribem plegats a la vellesa.
8. Llavors van afegir tots dos alhora:– Amén, amén.
9. I van dormir tota aquella nit.
10. Però Ragüel es va llevar i va cridar els mossos perquè anessin amb ell a obrir una fossa, pensant: «Si de cas Tobies moria, que no siguem motiu de burla i escarni.»
11. Cavada la fossa, Ragüel va tornar a casa, cridà la seva dona
12. i li digué:– Envia una minyona que entri a veure si Tobies encara és viu. Si ja és mort, l’enterrarem a corre-cuita, abans no ho sàpiga ningú.
13. Van avisar la minyona, encengueren la llàntia i obriren la porta. Ella va entrar i els trobà tots dos al llit, dormint plegats.
14. La minyona va sortir i els informà que Tobies era viu i que no havia passat res de mal.
15. Aleshores van beneir el Déu del cel tot dient:– Sigues beneït, Déu nostre,amb benediccions del tot pures!Que et beneeixin per segles i segles!
16. Sigues beneïttu que m’has omplert de goig.No ha passat res del que em temia,has mostrat envers nosaltresla teva gran misericòrdia.