15. Ragüel féu venir Edna, la seva muller, i li va dir:– Germana meva, prepara l’altra cambra i fes-hi entrar Sara.
16. Edna anà a preparar un llit a l’habitació que li havia dit Ragüel i va dur-hi la filla. Edna plorava pensant en ella. Però, eixugant-se les llàgrimes, li va dir:
17. – Confiança, filla! Que el Senyor del cel et canviï la tristesa en alegria. Anima’t, filla meva!I Edna es va retirar.