Tobit 2:4-9 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

4. »D’una revolada vaig aixecar-me sense haver tastat res del dinar, vaig endur-me el cadàver de la plaça i el vaig dipositar en un cobert, esperant la posta del sol per poder-lo enterrar.

5. Tornant a casa, em vaig rentar i vaig dinar tot afligit.

6. Em venien a la memòria aquelles paraules que el profeta Amós havia dit a Betel:»“Les vostres festeses canviaran en dol,i en complantestots els vostres cants.”»I em vaig posar a plorar.

7. Després, quan el sol s’hagué post, vaig sortir de casa, vaig fer un clot i vaig enterrar el cadàver.

8. »Els meus veïns se me’n reien i comentaven entre ells:»– Aquest home no està escarmentat. Fa poc que el buscaven per matar-lo per això mateix i es va haver d’escapar. I fixeu-vos: ja torna a enterrar morts!

9. »Aquella mateixa nit, després de rentar-me, vaig sortir al pati de casa i em vaig posar a dormir arran de la paret del pati, amb la cara destapada, de la calor que feia.

Tobit 2