6. »Totes les nacions d’arreu del món es convertiran a Déu i el reverenciaran sincerament. Abandonaran els ídols que els esgarriaven per camins enganyosos, i beneiran el Déu etern, fent allò que li plau.
7. Aquells dies, Déu salvarà tots els israelites que l’hauran recordat sincerament. S’aplegaran i aniran a Jerusalem. Prendran possessió de la terra d’Abraham i hi viuran segurs per sempre. Els qui estimen Déu de veritat s’alegraran, però els pecadors i els injustos desapareixeran de la terra.
10. Ja saps, fill meu, què va fer Nadab a Ahicar, que l’havia pujat des de petit: el va tancar viu dins un sepulcre. Però Déu va fer recaure damunt d’ell aquella infàmia als ulls mateixos d’Ahicar. Ahicar va tornar a la llum i Nadab davallà a les tenebres eternes, ell que havia cercat de matar-lo. Ahicar, que ajudava els pobres, es va escapar del parany mortal que li parava Nadab, mentre que Nadab va caure en la pròpia trampa mortal i va morir.
11. Amb això podeu veure, fills meus, els fruits de l’almoina i com la injustícia porta a la mort. Però ja em falta l’alè...El van ajeure al llit, va morir i fou enterrat honrosament.