1. El qui viu eternament ha creat totes les coses alhora.
2. Només el Senyor pot ser proclamat just, i no n’hi ha d’altre fora d’ell.
3. Ell governa el món amb un gest de la seva mà, i tot obeeix la seva voluntat, perquè ell ho regeix tot amb el seu poder, separa el que és sagrat del que és profà.
4. No ha concedit a ningú d’anunciar les seves obres.Qui podria descobrir la seva grandesa?
5. Qui podria mesurar el seu immens poderi posar-se a explicar tot el seu amor?
6. No se’n pot treure res ni s’hi pot afegir res:les meravelles del Senyor no es poden esbrinar.
7. Quan l’home acaba, llavors ell tot just comença,i quan s’atura un moment, l’home queda desconcertat.
8. Què és l’home? De què serveix?Què val el bé que fa o el mal que comet?
9. La vida d’un home dura molt si arriba a cent anys, i ningú no pot preveure el moment del repòs etern.
10. Comparats amb l’eternitat, tots els seus pocs anyssón com una gota d’aigua del mar o com un gra de sorra.
11. Per això el Senyor és tan pacient amb els homesi aboca damunt d’ells la seva misericòrdia.
12. Ell veu i sap bé com n’és, de trista, la seva fi,i per això és tan abundant el seu perdó.
13. L’home té pietat dels qui té a la vora,però el Senyor s’apiada de tothom:renya, corregeix, educa,i torna a casa els esgarriats, com fa un pastor amb el seu ramat.