20. Mai no li han pogut amagar cap injustícia,perquè tots els seus pecats són davant el Senyor.
21. Però el Senyor, que és bo i coneix el que ell ha creat, no els deixa ni els abandona, sinó que els perdona.
22. L’almoina que l’home fa és per al Senyor com un segell personal;un gest benvolent, el Senyor l’estima com la nineta de l’ull, i permet així que els seus fills i filles es penedeixin.
23. A la fi, quan Déu intervindrà per recompensar els homes,donarà a cadascú la recompensa que es mereix.
24. Però, als qui es penedeixen, Déu els dóna l’ocasió de retornar a ell,i anima la perseverança dels qui defalleixen.
25. Torna al Senyor i abandona el pecat,suplica-li i es tornarà petit l’obstacle que et faria ensopegar.
26. Retorna a l’Altíssim i allunya’t del mal, que ell mateix et conduirà de les tenebres a la llum de la salvació.Odia tot el que és detestable.