12. Tant com és gran el seu amor, és gran la seva severitat;ell judica els homes segons les seves obres.
13. El culpable no s’escaparà emportant-se el botí,i l’esperança del just no quedarà confosa.
14. Déu tindrà en compte les caritats que s’hagin fet;cadascú rebrà el que mereixin les seves obres.
15. El Senyor va endurir el faraó perquè no el reconegués; llavors intervingué i féu conèixer els seus prodigis per tota la terra.
16. Ha manifestat el seu amor a tota la creació, ha repartit a tota la humanitat la llum i les tenebres.
17. No diguis pas: «M’amagaré del Senyor,i, d’allí dalt, qui ha de pensar en mi?Entre tanta gent passaré desapercebut.Què sóc jo enmig de la creació immensa?»
18. Mira: el cel i el cel del cel,la terra i l’abisme s’estremeixen quan el Senyor els visita. Tot l’univers ha estat creat i existeix sols perquè ell ho ha volgut.
19. Les muntanyes i els fonaments de la terra,quan ell els mira, tremolen d’esglai.
20. Però, en tot això, l’home no hi pensa:qui s’atura a reflexionar sobre els camins del Senyor?
21. Com la tempesta que arriba de sorpresa,la major part de les obres del Senyor queden en secret.