1. No desitgis una colla de fills inútils,no t’alegris de tenir fills impius.
2. Encara que siguin molts, no te n’alegrissi no veneren el Senyor.
3. No confiïs que visquin molts anysni tinguis esperança perquè són molts; hauràs de plorar abans d’hora, perquè aviat els veuràs morir.Val més tenir-ne un que no pas mil,i morir sense fills és millor que tenir fills impius.
4. Un sol home intel·ligent pot fer prosperar una ciutat,però d’un nombrós llinatge d’impius no en quedarà res.
5. Els meus ulls n’han vistes moltes, de coses així,i les meves orelles n’han sentides de més fortes:
6. Un dia, un foc va abrusar una assemblea de pecadors;una altra vegada, l’enuig diví s’encengué contra un poble infidel.
7. No va perdonar els gegants dels temps antics,que es creien forts per a revoltar-se.
8. No va plànyer els qui vivien a la ciutat de Lot:els detestava per l’orgull que tenien.
9. No va tenir pietat de la nació corrompuda:foren exterminats pels seus pecats. Tot això ho ha fet a les nacions de cor insensible, i no es va deixar apaivagar pel seu nombrós poble sant.
10. La mateixa sort tingueren els sis-cents mil homesque s’havien aplegat amb el cor endurit. El Senyor els castigà i després en va tenir pietat, els va ferir i després els va curar. El Senyor vetllà per ells mostrant-se misericordiós i conduint-los.
11. Encara que hi hagués un sol home rebel,seria estrany que quedés sense càstig.El Senyor sap compadir-se, però també castigar,i mostra la seva força quan perdona, però també quan s’indigna.
12. Tant com és gran el seu amor, és gran la seva severitat;ell judica els homes segons les seves obres.
13. El culpable no s’escaparà emportant-se el botí,i l’esperança del just no quedarà confosa.
14. Déu tindrà en compte les caritats que s’hagin fet;cadascú rebrà el que mereixin les seves obres.
15. El Senyor va endurir el faraó perquè no el reconegués; llavors intervingué i féu conèixer els seus prodigis per tota la terra.