8. De què ens ha servit el nostre orgull? De què ens han servit la riquesa i l’arrogància?
9. Tot allò ha passat com una ombra, com un rumor que aviat s’oblida.
10. Ha passat com una nau que solca la mar agitada: no queda rastre del seu pas ni deixant de la quilla entre les ones.
11. Se n’ha anat com l’ocell que vola pels aires i no deixa cap senyal del seu vol: remor d’ales que baten l’aire invisible, esquinçat pel fueteig del seu pas, però sense cap marca del seu camí.
12. Ha fugit com la fletxa disparada contra el blanc: l’aire tallat s’ajunta a l’instant i no es coneix la ruta que ha seguit.
13. Així som nosaltres: tot just nascuts ja ens eclipsem, sense que puguem presentar cap rastre de virtut. La nostra maldat ens consumeix.»
14. L’esperança de l’impiu és com la palla que el vent s’enduu, com les agulles de gebre que s’emporta la tempesta, com el fum que el vent esvaeix, com el record de l’hoste d’un dia, que avui ve i demà se’n va.