1. Llavors el just estarà dret, confiat i segur davant els impius que l’afligien i es burlaven dels seus sofriments.
2. Veient-lo salvat quan no s’ho esperaven, quedaran esbalaïts, esglaiats i consternats.
3. Angoixats i abatuts, es diran els uns als altres amb recança:
4. «Aquest era el motiu de les nostres burles, l’objecte dels nostres sarcasmes! Que n’érem, d’insensats! El seu viure ens va semblar una bogeria; una infàmia, la seva mort.
5. Com és que ara figura entre els fills de Déu i participa de l’heretat dels àngels?
6. Érem nosaltres els qui anàvem errats, lluny del camí de la veritat. La llum de la justícia no ens ha il·luminat. El sol no ha sortit per a nosaltres.
7. Ens hem atipat de seguir sendes de mal i perdició, hem travessat deserts sense cap ruta; però no hem volgut conèixer el camí del Senyor.