9. el seny de l’home val tant com els cabells blancs, i una vida neta és igual que una edat madura.
10. Déu s’havia complagut en el just i se l’estimava i, veient que vivia enmig de pecadors, se’l va endur.
11. Va emportar-se’l abans que la malícia no li fes perdre el seny, o l’engany no seduís la seva ànima.
12. Perquè l’encís del mal ofusca la bondat, i el remolí de les passions soscava els esperits innocents.
13. En poc temps, el just havia arribat a la maduresa pròpia d’una llarga vida.
14. El Senyor s’havia complagut en la seva ànima, i per això el va treure de pressa d’aquest món dolent. La gent que ho veia no ho entenia; no sabien adonar-se
15. que Déu dóna als seus elegits la gràcia i la misericòrdia i que vindrà a visitar els seus sants.