5. Els egipcis havien decidit de matar els nadons del teu poble sant. I es va salvar un sol infant, que havia estat exposat. Però tu, com a càstig del seu crim, els vas arrabassar una multitud de fills, i a ells els vas fer morir tots alhora dintre l’aigua impetuosa.
6. Aquella nit havia estat anunciada per endavant als nostres pares, perquè se sentissin encoratjats veient acomplerts els juraments de què s’havien fiat.
7. El teu poble ja esperava aquella nit que salvaria els justos i destruiria els enemics.
8. I així, allò mateix que et va servir per a castigar els adversaris, es convertí en motiu de glòria per a nosaltres, que tu havies cridat.
9. Els sants hereus d’una nissaga de justos oferien víctimes d’amagat i es comprometien de comú acord a observar aquesta llei divina: que els membres del poble sant compartirien els mateixos béns i els mateixos perills. I entonaven per primera vegada els himnes dels pares.