6. Tan sols se’ls anava apareixent una foguera que s’encenia tota sola i que els omplia de terror. I quan desapareixia aquella visió, l’esgarrifament que tenien els feia veure les coses encara amb més por.
7. Els artificis de la màgia resultaven ser impotents i les seves pretensions de conèixer es desfeien en un ridícul complet.
8. Els qui havien assegurat que podien allunyar dels esperits malalts l’angoixa i el neguit, ara emmalaltien d’una por que feia riure.
9. I si bé no tenien cap motiu d’espant, el pas de les bestioles i el bufec dels rèptils bastaven per a espantar-los.
10. Morts de por, no gosaven ni mirar aquell aire tenebrós que no podien defugir.
11. La maldat covarda es condemna ella mateixa, i quan la consciència l’acorrala, sempre veu més dificultats de les que hi ha.
12. Només hi ha por quan falla l’ajuda que ve de la raó.
13. Quan s’afebleix la confiança interior, es fa més insuportable no conèixer la causa d’allò que turmenta.
14. Aquella nit, realment incapaç de fer cap mal, sorgida del més pregon de la mort, també aquesta incapaç de fer res, tothom dormia amb el mateix malson.
15. Ara els feien córrer fantasmes monstruosos, ara quedaven paralitzats i la seva ànima defallia, perquè de sobte s’abatia sobre ells un terror inesperat.
16. I així els qui es trobaven allà en aquell país queien per terra i quedaven tan-cats en una presó sense reixes.
17. Fossin camperols, pastors o jornalers que treballessin durament lluny dels pobles, tots quedaven atrapats per sorpresa i havien de suportar aquell contratemps fatal.
18. A tots els fermava la mateixa cadena de tenebres. El xiulet del vent, el cant harmoniós dels ocells en el brancatge espès, el curs de l’aigua rajant impetuosa,