19. el brogit de les pedres caient cingles avall, la cursa invisible d’animals saltironant, el bruel de les feres més salvatges, l’eco repetit a les fondalades de les muntanyes, tot això els deixava paralitzats de basarda.
20. Quan tot el món resplendia d’una llum esclatant i tothom s’ocupava sense traves dels seus treballs,
21. tan sols damunt d’ells s’estenia una nit pesant, imatge de les tenebres de la mort que els havien d’engolir. De fet, però, allò que els pesava no eren les tenebres, sinó ells mateixos.