9. Ells morien quan les llagostes i els tàvecs els picaven, sense que hi hagués cap remei per a mantenir-los amb vida. Però es mereixien que aquelles bèsties els castiguessin!
10. En canvi, ni les dents de les serps verinoses no podien res contra els teus fills: la teva misericòrdia vingué a trobar-los i els guaria.
11. Aquelles fiblades mantenien viu en ells el record dels teus manaments, però ben aviat foren guarits, perquè no caiguessin en un oblit profund i no es veiessin privats de la teva acció benvolent.
12. Perquè no els va posar bons cap herba remeiera ni cap emplastre, sinó la teva paraula, Senyor, capaç de guarir-ho tot.
13. Tu tens poder sobre la vida i sobre la mort, fas baixar a les portes de la mort i en fas pujar.