22. Semblava neu i glaç, però resistia al foc sense fondre’s. I és que volies fer-los comprendre que les collites dels enemics havien estat destruïdes per un foc que flamejava enmig de la pedregada i llampeguejava enmig de la pluja.
23. I, tanmateix, aquest mateix foc, quan es tractava d’alimentar els justos, s’oblidava fins i tot de la seva força natural.
24. La creació, obra teva, és com un arc al teu servei: tibant per a castigar els injustos, distès en benefici dels qui confien en tu.
25. Per això, també aleshores la creació es transformava en moltes coses, al servei del teu do que alimentava tothom segons el desig dels qui ho demanaven.
26. Així els teus fills, que tant estimes, podien comprendre, Senyor, que allò que nodreix l’home no són els fruits de la terra, sinó la teva paraula, que manté amb vida tots els qui creuen en tu.
27. L’aliment, doncs, que el foc no destruïa, quedava fos com si res per l’escalf d’un petit raig de sol,