6. De fet, al principi, mentre els gegants altius sucumbien, l’esperança del món es refugiava en una barca que, pilotada per la teva mà, deixava als segles futurs una llavor de nova vida.
7. Beneït el lleny que va ser instrument de justícia!
8. Però maleït l’ídol que és obra d’unes mans: l’ídol i el qui l’ha fet! L’un, perquè el fabricava; l’altre, perquè, tot i ser una cosa corruptible, és anomenat «déu».
9. Déu detesta igualment l’impiu i la seva impietat,
10. i castiga l’obra amb el qui l’ha feta.
11. Per això intervindrà destruint els ídols dels pagans, perquè, enmig de les coses que ha creat, els ídols són abominables, un ensopec per als homes, un parany als peus dels insensats.
12. La infidelitat a Déu comença amb la idea de fabricar ídols. Aquest invent ha corromput la vida dels homes.
13. Perquè al principi no n’hi havia, d’ídols, ni tampoc existiran eternament.
14. La vanaglòria humana els va introduir en el món i per això els espera una ràpida fi.
15. Un pare, trasbalsat pel dolor de la mort prematura del seu fill, fa esculpir una estàtua del qui ha estat arravatat abans de temps. I ara tributa honors divins a allò que no era més que un cadàver, i transmet als seus els cultes secrets i els ritus que ha instituït.
16. Amb el temps, aquest costum impiu arrela i adquireix força de llei.Igualment, els sobirans van decretar el culte a les estàtues.
17. Com que els reis vivien lluny i la gent no els podia honorar personalment, reproduïen la figura del qui era distant i feien una imatge visible del rei que volien honorar. Així, amb tot l’interès, adulaven l’absent com si fos present.