18. D’altra banda, l’ambició dels artistes contribuïa a estendre el culte del rei fins i tot entre els qui no el coneixien.
19. Com que l’artista volia complaure el sobirà, forçava el seu art i el representava més ben plantat que no era.
20. I la gent, embadalida per l’encant d’aquella obra d’art, començaven a adorar com a déu aquell que fins aleshores només havien honorat com a home.
21. Aquest fou un parany mortal per a la vida dels homes, perquè alguns d’ells, víctimes d’una desgràcia o de la tirania, van atribuir a pedres o a fustes el nom diví, que és incomunicable.
22. Després no n’han tingut prou d’anar errats sobre la noció de Déu; vivint submergits en el mar de contradiccions que vénen de la seva ignorància, gosen donar el nom de «pau» a uns mals tan grans.
23. Sacrifiquen infants en ritus d’iniciació, o bé celebren els seus cultes secrets, o bé orgies frenètiques acompanyades de pràctiques extravagants;
24. ja no respecten res, ni la vida ni la puresa del matrimoni. L’un mata l’altre a traïció, o l’ultratja donant-li fills il·legítims.
25. Tot és una barreja de sang i homicidis, furt i engany, corrupció, deslleialtat, desordre, perjuri,
26. confusió de valors, desagraïment, decadència moral, perversions sexuals, desordres en el matrimoni, adulteris i llibertinatge.
27. Efectivament, el culte d’uns ídols abominables és el principi de tots els mals; n’és la causa i també la conseqüència.
28. Els idòlatres tan aviat exulten amb una alegria frenètica com pronuncien oracles mentiders; tan aviat viuen trepitjant els altres com perjuren sense fre.
29. De fet, com que confien en ídols sense vida, ja poden jurar en fals: no cal que temin cap revenja!