8. així, amb la set d’aquell moment els feies veure com havies castigat els enemics.
9. Amb aquesta prova, simple correcció inspirada per l’amor, van comprendre els turments a què sotmets els impius quan els jutges amb rigor.
10. Vas provar els teus com un pare que avisa el fill; als altres, en canvi, els vas demanar comptes com un rei sever que condemna.
11. I sofrien igualment, tant els qui vivien enmig dels teus com els qui en vivien lluny:
12. una doble tristesa els afligia quan recordaven, gemegant, els fets passats.
13. D’una banda, perquè veien que allò mateix que havia servit per a castigar-los es convertia en un benefici per als israelites; i així reconeixien, Senyor, que tu intervenies.
14. D’altra banda, perquè aquell infant que havia estat exposat i que, més endavant, havien despatxat enmig d’escarnis, acabava omplint-los d’admiració. La set que van patir fou ben diferent de la dels justos.
15. El seu error els desencaminà i conduí els seus pensaments insensats a donar culte a rèptils irracionals i a bestioles abjectes; per això tu els vas castigar enviant-los una plaga d’animals irracionals,
16. perquè comprenguessin que l’home és castigat per allò mateix amb què peca.
17. Al teu poder omnipotent, que havia creat el món a partir d’una matèria informe, li era ben fàcil d’enviar-los una munió d’óssos o de lleons furiosos,