10. Vas provar els teus com un pare que avisa el fill; als altres, en canvi, els vas demanar comptes com un rei sever que condemna.
11. I sofrien igualment, tant els qui vivien enmig dels teus com els qui en vivien lluny:
12. una doble tristesa els afligia quan recordaven, gemegant, els fets passats.
13. D’una banda, perquè veien que allò mateix que havia servit per a castigar-los es convertia en un benefici per als israelites; i així reconeixien, Senyor, que tu intervenies.
14. D’altra banda, perquè aquell infant que havia estat exposat i que, més endavant, havien despatxat enmig d’escarnis, acabava omplint-los d’admiració. La set que van patir fou ben diferent de la dels justos.