10. Ella, encara, va conduir pel bon camí el just quan s’escapava del ressentiment del seu germà, li mostrà la reialesa de Déu i li va donar el coneixement de les coses santes. Li assegurà l’èxit dels seus afanys i va multiplicar els fruits del seu treball.
11. Quan l’avarícia dels seus explotadors l’oprimia, la Saviesa li féu costat i l’enriquí.
12. El va guardar dels enemics i el va protegir dels seus paranys. El proclamà vencedor en una lluita aferrissada, perquè entengués que no hi ha res més fort que la fidelitat a Déu.
13. La Saviesa no va abandonar el just que havia estat venut com a esclau i el preservà del pecat.
14. Baixà amb ell al calabós, però no va permetre que es quedés empresonat, sinó que li va procurar el ceptre reial i l’autoritat sobre els mateixos que l’oprimien. Així demostrà la falsedat dels seus calumniadors i li va donar una glòria eterna.
15. La Saviesa va alliberar, encara, el poble sant, un llinatge irreprotxable, de les mans d’una nació opressora.
16. Va entrar en l’esperit d’un servent del Senyor que, amb signes i prodigis, va plantar cara a reis temibles.
17. Donà al poble sant el premi dels seus durs treballs i els va menar per un camí meravellós: de dia era per a ells ombra protectora, claror d’estels durant la nit.
18. Els féu travessar el Mar Roig, obrint-los pas pel mig de les aigues profundes;
19. però va enfonsar-hi els enemics i després els llançà fora des del fons de l’oceà.
20. Així els justos pogueren espoliar-los i van celebrar, Senyor, el teu sant nom, lloaren unànimes la teva mà victoriosa.
21. Perquè la Saviesa obre els llavis dels muts i destrava la llengua dels infants.