14. Què direm, doncs? ¿Que en Déu hi ha injustícia? De cap manera!
15. Ell diu a Moisès: Em compadeixo de qui em vull compadir i tinc misericòrdia de qui vull tenir misericòrdia.
16. Per tant, tot depèn no del voler o dels esforços humans, sinó de la compassió de Déu.
17. D’aquí que l’Escriptura digui, referint-se al faraó: T’he fet sorgir per mostrar a través teu el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra.
18. Per tant, es compadeix de qui vol, i a qui vol li endureix el cor.
19. Ara tu em diràs: «Doncs per què Déu es queixa, encara? Qui pot resistir-se a la seva voluntat?»
20. Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l’ha modelada: Per què m’has fet així?
21. El terrisser, ¿no és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta vasos nobles i atuells ordinaris?