7. I és que les passions terrenals porten a l’enemistat amb Déu, ja que no volen sotmetre’s a la seva llei ni s’hi podrien sotmetre.
8. Per això els qui viuen d’acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu.
9. Ara bé, vosaltres no viviu d’acord amb els desigs terrenals, sinó d’acord amb l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist.
10. Però si Crist està en vosaltres, encara que el vostre cos mori per culpa del pecat, l’Esperit us dóna la vida, gràcies a la justícia salvadora.
11. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
12. Així, doncs, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests desigs.
13. Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres terrenals, viureu.
14. Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu.
15. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!»
16. Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu.
17. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
18. Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s’ha de revelar en nosaltres.
19. Perquè l’univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament:
20. l’univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l’hi ha sotmès, però manté l’esperança
21. que també ell serà alliberat de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu.
22. Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part.
23. I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l’Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit.
24. Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s’espera no és esperança: allò que es veu, per què s’ha d’esperar?
25. Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.
26. Igualment, l’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem pregar com cal, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar.