4. Tanmateix, què li respon Déu? M’he reservat set mil homes que no han doblegat els genolls davant de Baal.
5. Així, doncs, també en el temps present, per pura gràcia de Déu, ha quedat una resta d’escollits.
6. I si és per gràcia de Déu, no és en virtut de les obres humanes; altrament la gràcia ja no seria gràcia.
7. En conseqüència, Israel no ha aconseguit allò que buscava, però ho han aconseguit els escollits. En canvi, els altres s’han endurit,
8. tal com diu l’Escriptura: Déu els ha donat un esperit que els ensopeix, ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia d’avui.
9. I David diu: Que la taula se’ls torni un parany i una trampa, una ocasió de caure, la paga que es mereixen!
10. Que se’ls entelin els ulls i no hi vegin! Doblega’ls l’esquena per sempre.
11. Per tant, ¿podem dir que Israel ha ensopegat per a no aixecar-se més? De cap manera! La seva caiguda ha servit perquè la salvació arribés als pagans i així Israel s’engelosís.
12. Ara bé, si amb la seva caiguda el món hi ha guanyat tant i la seva davallada ha estat per als altres pobles motiu de benefici, molt més ho serà la seva entrada a la plenitud de la salvació.
13. Ara us parlo a vosaltres, els d’origen pagà, i us dic: com a apòstol dels pagans, faig honor al meu ministeri,
14. mirant d’engelosir els del meu llinatge i així salvar-ne alguns.
15. Si del fet d’haver quedat ells apartats ha vingut la reconciliació al món, ¿no serà la seva entrada un pas de mort a vida?