15. Si del fet d’haver quedat ells apartats ha vingut la reconciliació al món, ¿no serà la seva entrada un pas de mort a vida?
16. Si les primícies de la pasta del pa són consagrades a Déu, també ho és tota la pasta; si l’arrel és consagrada, també ho són les branques.
17. És cert que algunes branques de l’olivera van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les arrels.
18. Però no te’n gloriïs ni menyspreïs les altres branques. Com podries gloriar-te’n? No ets tu qui sostens l’arrel, sinó que l’arrel et sosté a tu!
19. Tu pots dir: «Van tallar aquelles branques per empeltar-me a mi.»
20. És cert, les van tallar per la seva infidelitat, i tu, en canvi, et mantens per la fe. No siguis orgullós, sinó temorós,
21. perquè Déu, que no va plànyer les branques nascudes de l’arbre, tampoc no et planyeria a tu.