Proverbis 30:4-11 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

4. Qui ha pujat al cel i n’ha baixat?Qui ha recollit el vent amb la mà?Qui ha aplegat la mar en el mantell?Qui ha fixat els límits de la terra?Com es diu? I com es diu el seu fill?Prou que ho deus saber!

5. Les promeses de Déu són de bona llei.Ell és escut dels qui s’hi emparen.

6. No afegeixis res a les seves paraules,que, si et reprèn, es descobrirà que menteixes.

7. Dues coses t’he demanat, Senyor;no me les neguis mentre visqui:

8. allunya de mi falsedat i mentida,no em donis pobresa ni riquesa.Dóna’m l’aliment que necessito i prou,

9. no fos que, sadollat, renegués de tudient: «Tant se me’n dóna, del Senyor!»,o bé no fos que, indigent, anés a robarabusant del nom del meu Déu.

10. No calumniïs un servent davant el seu amo:et maleirà i pagaràs la teva falta.

11. Hi ha gent perversa que maleeix el parei no beneeix la mare!

Proverbis 30