21. L’home assenyat és tingut per intel·ligent,qui parla dolçament convenç més.
22. Qui té seny té una font de vida;la niciesa és el càstig dels necis.
23. L’home assenyat, abans de parlar, pensa,i allò que diu convenç més.
24. Paraules afables són una bresca de mel:dolces al paladar, saludables al cos.
25. Els teus plans et poden semblar bons,però podrien portar-te a la mort.
26. La gana empeny l’obrer a treballar:per mor de la boca s’hi veu abocat.
27. El depravat obre clots maliciosos,dels llavis li surten paraules de foc.
28. El xafarder promou discòrdies,el qui difama provoca enemistats.
29. El violent arrossega els altresi els empeny pel mal camí.
30. Qui fa l’ullet és que planeja una maldat,qui ja l’ha feta es mossega els llavis.