5. Els habitants de Samariatemen pel vedellot de Betaven.El poble i els falsos sacerdotsestan de dol per ell:ell, que és la seva alegria gloriosa,és a punt de ser deportat!
6. El vedellot serà endut a Assíriacom a regal per al Gran Rei.Efraïm queda confós,Israel s’avergonyeixde les seves intrigues.
7. Samaria i el seu rei desapareixen,com un branquillóque l’aigua s’emporta.
8. Són destruïtsels recintes sagrats d’Aven,que eren el pecat d’Israel.Creixeran cards i espinessobre els seus altars.Llavors diran a les muntanyes:«Cobriu-nos!»,i als turons:«Caieu damunt nostre!»
9. Diu el Senyor:«El poble d’Israel ha pecatdes dels temps de Guibài així han continuat.¿No és a Guibà on la guerra sorprendràels fills d’aquells malvats?
10. Estic decidit a castigar-los:els pobles s’uniran contra ells,que ja estan enjovatsper a llaurar el seu doble solc.
11. »Efraïm era una vedellaben acostumada,que de bona gana batia el blat;però li vaig posar un joual seu coll fornit:vaig enganxar Efraïm al jou,Judà va llaurari Jacob va esterrossar el seu camp.
12. Vaig dir: “Sembreu-vosllavor de justícia,colliu fruits de bondat;llaureu-vos un camp nou.Ara és el momentde cercar-me a mi, el Senyor,fins que jo vingui i escampila salvació damunt vostre.”