9. Van pujar fins a la vall d’Eixcol i, després de recórrer el país, van desanimar els israelites i els dissuadiren d’entrar al país que el Senyor els donava.
10. Per això aquell dia el Senyor es va indignar i va jurar:
11. “Els homes de vint anys en amunt que han sortit d’Egipte no veuran el país que jo havia promès a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han seguit fidelment.
12. Hi entraran tan sols Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, i Josuè, fill de Nun, que s’han mantingut fidels a mi, el Senyor.”
13. El Senyor, doncs, es va encendre d’indignació contra els israelites, i els féu anar errants pel desert durant quaranta anys fins que desaparegué tota aquella generació que amb el seu comportament havia ofès el Senyor.
14. I ara vosaltres, raça de pecadors, preneu el relleu dels vostres pares, per atiar encara més l’enuig del Senyor contra Israel.
15. Perquè, si deixeu de seguir-lo, ell allargarà l’estada d’Israel al desert, i vosaltres haureu provocat la destrucció de tot aquest poble.
16. Llavors els de les tribus de Gad i de Rubèn es van acostar a Moisès per dir-li:– Nosaltres construirem aquí pletes per als nostres ramats i poblacions per a les nostres famílies.
17. Però ens armarem tot seguit per anar al davant dels altres israelites, fins que els haurem fet entrar al seu lloc. Mentrestant les nostres famílies s’estaran en les poblacions fortificades, protegits contra els habitants del país.
18. No tornarem a casa nostra fins que cada israelita haurà pres possessió de la seva heretat.
19. Nosaltres renunciem a compartir amb ells cap heretat a l’altra banda del Jordà, perquè tenim la nostra heretat aquí, a l’est del Jordà.
20. Moisès els va respondre:– Compliu, doncs, això que heu dit: si preneu les armes davant el Senyor i veniu a combatre,
21. si passeu armats el Jordà davant el Senyor, fins que ell haurà expulsat els enemics del seu davant,
22. i el país quedarà sotmès a ell, llavors podreu tornar-vos-en sense haver-vos fet culpables contra el Senyor i contra Israel. Aquest territori on ara us trobeu serà el vostre patrimoni per voluntat del Senyor.
23. Si no obréssiu així, cometríeu un pecat contra el Senyor. I sapigueu que us cauria al damunt el càstig del vostre pecat.
24. Construïu-vos, doncs, poblacions per a les vostres famílies i pletes per als vostres ramats, però compliu la paraula donada.
25. Els de les tribus de Gad i de Rubèn respongueren a Moisès:– Nosaltres, servents teus, complirem això que ens manes, senyor nostre.
26. Les nostres criatures, les nostres dones, els ramats i tot el bestiar es quedaran aquí, en les poblacions de Galaad.