27. Quan la somera va veure l’àngel del Senyor, s’aclofà sota Balaam. Ell, enfurismat, es posà a bastonejar-la.
28. Llavors el Senyor va fer que la somera parlés. La somera digué a Balaam:– Què t’he fet perquè em peguis per tercera vegada?
29. Balaam li va respondre:– T’estàs burlant de mi. Tant de bo que tingués a mà una espasa! Ara mateix et mataria.
30. La somera li va replicar:– Sóc la teva somera, la que tu has muntat tota la vida. ¿Tinc per costum de comportar-me així?Ell respongué:– No.
31. En aquell instant, el Senyor va obrir els ulls a Balaam, que veié l’àngel del Senyor plantat al mig del camí, amb l’espasa desembeinada a la mà. Balaam es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra amb el front.
32. L’àngel del Senyor li digué:– Per què has bastonejat tres vegades la teva somera? Sóc jo qui he sortit per acusar-te. Has de saber que aquest viatge teu va desencaminat.
33. La somera m’ha vist i s’ha decantat de mi tres vegades. Si no s’hagués decantat, ja t’hauria mort, i a ella l’hauria deixada amb vida.
34. Balaam va respondre a l’àngel del Senyor:– He pecat. No he sabut reconèixer que t’havies posat davant meu al mig del camí. Ara, doncs, si aquest viatge et desplau, me’n tornaré.