19. Amb tot, us prego que us quedeu aquesta nit aquí, fins que sàpiga què més em vol dir el Senyor.
20. A la nit, Déu es va acostar a Balaam i li digué:– Ja que aquests homes han vingut a cercar-te, vés amb ells. Però no facis res més que el que jo et digui.
21. L’endemà al matí, Balaam es va llevar, ensellà la somera i se n’anà amb els dignataris de Moab.
22. Però la partença de Balaam va provocar la indignació de Déu. Mentre Balaam avançava muntat a la somera, acompanyat de dos dels seus criats, l’àngel del Senyor es va plantar al mig del camí per acusar-lo.
23. Quan la somera va veure l’àngel del Senyor plantat al mig del camí amb l’espasa desembeinada a la mà, sortí fora de la ruta i es ficà per dintre els camps. Balaam li pegava, per fer-la tornar al camí.
24. Llavors l’àngel del Senyor es va situar en un caminet que passava entre les vinyes i que tenia una tanca a cada costat.
25. Quan la somera va veure l’àngel del Senyor, es va arrecerar al mur de tanca; però com que aixafava el peu de Balaam contra el mur, Balaam li va tornar a pegar.
26. L’àngel del Senyor va passar de nou al davant i se situà en un lloc del camí on no hi havia espai per a apartar-se ni a dreta ni a esquerra.
27. Quan la somera va veure l’àngel del Senyor, s’aclofà sota Balaam. Ell, enfurismat, es posà a bastonejar-la.
28. Llavors el Senyor va fer que la somera parlés. La somera digué a Balaam:– Què t’he fet perquè em peguis per tercera vegada?
29. Balaam li va respondre:– T’estàs burlant de mi. Tant de bo que tingués a mà una espasa! Ara mateix et mataria.