4. En sentir això, Moisès es va prosternar amb el front a terra.
5. Després digué a Corè i a tots els seus partidaris:– Demà al matí el Senyor farà saber qui és dels seus, qui és sant i se li pot acostar, i qui ha escollit per a presentar-li les ofrenes.
6. Vosaltres, Corè i tots els seus partidaris, feu això: preneu els encensers,
7. i demà poseu-hi brases i encens davant el Senyor. L’home que el Senyor escollirà, és aquest el consagrat. Ja n’hi ha prou, levites!
8. Moisès va dir encara a Corè:– Escolteu-me, levites!
9. ¿No en teniu prou que el Déu d’Israel us hagi separat de la comunitat d’Israel i us concedeixi d’acostar-vos a ell, d’estar al servei del seu tabernacle i atendre el culte en nom de la comunitat?
10. El Senyor ha volgut que tu, Corè, i els altres levites estigueu prop d’ell. Per què reclameu també el sacerdoci?
11. De fet, Aaron no és ningú perquè murmureu contra ell. És contra el Senyor que tu i els teus partidaris us heu amotinat.
12. Moisès va fer cridar Datan i Abiron, fills d’Eliab. Però ells van contestar:– No volem venir!
13. ¿No en tens prou d’haver-nos tret d’un país que regalima llet i mel per fer-nos morir al desert, que encara pretenguis ser el nostre cap?