10. El Senyor ha volgut que tu, Corè, i els altres levites estigueu prop d’ell. Per què reclameu també el sacerdoci?
11. De fet, Aaron no és ningú perquè murmureu contra ell. És contra el Senyor que tu i els teus partidaris us heu amotinat.
12. Moisès va fer cridar Datan i Abiron, fills d’Eliab. Però ells van contestar:– No volem venir!
13. ¿No en tens prou d’haver-nos tret d’un país que regalima llet i mel per fer-nos morir al desert, que encara pretenguis ser el nostre cap?
14. No ens has dut pas a un país que regalimi llet i mel, ni ens has donat camps ni vinyes. ¿Et penses que aquesta gent són cecs? Doncs no, no volem venir!
15. Moisès, molt indignat, va dir alSenyor:– No acceptis la seva ofrena. Jo no els he pres ni tan sols un ase, ni he fet cap mal a ningú dels seus.
16. Moisès va dir després a Corè:– Tu i tots els teus partidaris, presenteu-vos demà davant el Senyor. Aaron també hi serà.
17. Tu i Aaron porteu el vostre encenser, i que també el portin cada un dels dos-cents cinquanta partidaris teus. Tireu-hi encens i presenteu-lo davant el Senyor.
18. Cada un, doncs, va prendre el seu encenser, va posar-hi les brases i l’encens, i es quedaren drets amb Moisès i Aaron a l’entrada de la tenda del trobament.
19. Corè havia reunit contra Moisès i Aaron tota la comunitat a l’entrada de la tenda del trobament. Llavors la presència gloriosa del Senyor es va aparèixer a tota l’assemblea.
20. El Senyor parlà llavors a Moisès i a Aaron. Els digué:
21. – Separeu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant.