23. Els acompanyaven els de la tribu de Manassès, a les ordres de Gamliel, fill de Pedahsur,
24. i els de la tribu de Benjamí, a les ordres d’Abidan, fill de Guidoní.
25. Finalment, tancaven la marxa els batallons agrupats al voltant de l’estendard del campament de Dan, a les ordres d’Ahièzer, fill d’Ammixadai.
26. Els acompanyaven els de la tribu d’Aser, a les ordres de Paguiel, fill d’Ocran,
27. i els de la tribu de Neftalí, a les ordres d’Ahirà, fill d’Enan.
28. Aquest era l’ordre de marxa dels contingents israelites, distribuïts per batallons, quan es posaven en camí.
29. Moisès va dir a Hobab, fill del seu sogre Reuel, el madianita:– Nosaltres anem cap al lloc que el Senyor ha dit que ens donaria. Vine amb nosaltres, que et farem participar del benestar que el Senyor ha promès a Israel.
30. Hobab li va respondre:– No vindré pas. M’estimo més tornar-me’n al meu país amb els meus familiars.
31. Moisès va replicar:– Et prego que no ens deixis. Tu coneixes els indrets del desert on podem acampar: fes-nos de guia.
32. Si véns amb nosaltres participaràs del benestar que el Senyor ens concedirà.
33. Els israelites van partir, doncs, de la muntanya del Senyor i feren tres dies de camí. Durant aquelles jornades, l’arca de l’aliança del Senyor els anava al davant per buscar-los un indret on reposar.
34. I, tan bon punt aixecaven el campament, el núvol del Senyor planava damunt d’ells durant el dia.