1. Pobre de mi! Sóc com qui espigoladesprés de la segao com qui esgotimadesprés de la verema.No veig cap raïm per a menjarni la figa primerencaque cerco amb delit.
2. L’home fidel ha desaparegutdel país,no hi ha ni un sol just entre els homes.Tots estan a l’aguait per vessar sang,es posen paranys els uns als altres.
3. Tenen les mans bones per a fer mal:els governantsposen condicions per a obrar bé,els jutges exigeixen una paga,els poderosos parlende les seves cobejancesi ordeixen com dur-les a terme.
4. El millor d’ellss’assembla a les ortigues,el més just és pitjorque una tanca d’espines.Arriba el dia de passar comptes,el dia que els teus sentinellesanunciaven:ara és l’hora que quedaran confosos.
5. No confieu en els companysni us refieu dels amics;guarda’t d’obrir la bocadavant la donaque dorm als teus braços.
6. Perquè el fill insultarà el pare,la filla es rebel·larà contra la mare,i la nora, contra la sogra:els enemics de cadascúseran la gent de casa seva.
7. Però jo tinc els ulls posatsen el Senyor,espero en el Déu que em salva:el meu Déu m’escoltarà.
8. No t’alegris dels meus mals,nació enemiga;si he caigut, m’aixecaré,si em trobo en la foscor,el Senyor serà la meva llum.