38. ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir?
39. ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?
40. »El rei els respondrà:»– En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.
41. »Després dirà als de la seva esquerra:»– Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
42. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure;
43. era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44. »Llavors ells li respondran:»– Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45. »Ell els contestarà:»– En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi.
46. »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.