24. »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:»– Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat.
25. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
26. »Però el senyor li va respondre:»– Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat.
27. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos.
28. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu.
29. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
30. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
31. »Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu tron gloriós.
32. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres,
33. i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra.
34. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:»– Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.
35. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;
36. anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.
37. »Llavors els justos li respondran:»– Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure?
38. ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir?
39. ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?
40. »El rei els respondrà:»– En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.
41. »Després dirà als de la seva esquerra:»– Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.