20. Jesús els preguntà:– De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?
21. Li responen:– Del Cèsar.Llavors els diu:– Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
22. En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se’n van anar.
23. Aquell dia, uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
24. – Mestre, Moisès va dir: Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al germà difunt.
25. Doncs bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descendència, el seu germà es va casar amb la viuda.
26. El mateix va passar amb el segon, amb el tercer, i així fins al setè.
27. Després de tots va morir la dona.
28. Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots ells s’hi havien casat?
29. Jesús els respongué:– Aneu equivocats, perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu.
30. Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.
31. »I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us va dir:
32. Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? Ell no és Déu de morts, sinó de vius.
33. La gent, que ho va sentir, estava admirada de la seva doctrina.
34. Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts,
35. i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
36. – Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
37. Jesús li digué:– Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.