26. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:»– Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.
27. »Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28. »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient:»– Paga’m el que em deus.
29. »El company se li va llançar als peus i li suplicava:»– Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré.
30. »Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31. »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor.
32. El senyor va fer cridar aquell home i li digué:»– Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute.
33. ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu?
34. »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35. »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.