21. però no té arrels dintre d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit.
22. El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d’aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit.
23. El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.
24. Després els proposà aquesta altra paràbola:– Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp;
25. però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar.
26. Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull.
27. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:»– Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?
28. »Ell els respongué:»– Això ho ha fet un enemic.»Els mossos li diuen:»– ¿Vols que anem a arrencar el jull?
29. »Ell els respon:»– No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat.
30. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.”
31. Els proposà encara una altra paràbola:– Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp:
32. la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénenels ocells del cel a fer niu a les seves branques.