47. Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra.
48. Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg.
49. Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar;
50. tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:– Coratge! Sóc jo. No tingueu por.
51. Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats.
52. És que no havien comprès allò dels pans: tenien el cor endurit.
53. Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar.
54. Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer.
55. Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era.
56. A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.