33. Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat.
34. Jesús li digué:– Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.
35. Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:– La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre?
36. Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:– No tinguis por; tingues només fe.
37. I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.
38. Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys,
39. entra a la casa i els diu:– Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.
40. Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena,
41. l’agafa per la mà i li diu:– Talità, cum –que vol dir: «T’ho mano:noia, aixeca’t.»
42. A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor.
43. Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.