21. I els deia:– És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties?
22. No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de conèixer.
23. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.
24. I els deia també:– Fixeu-vos en allò que escolteu. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran.
25. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
26. Deia encara:– Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra:
27. tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com.
28. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues.
29. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
30. Deia també:– A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar?