17. però no tenen arrels dintre d’ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit.
18. Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula,
19. però les preocupacions d’aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit.
20. Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l’acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.
21. I els deia:– És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties?
22. No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de conèixer.
23. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.
24. I els deia també:– Fixeu-vos en allò que escolteu. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran.
25. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
26. Deia encara:– Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra:
27. tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com.
28. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues.
29. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.