34. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:– Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? –que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
35. En sentir-ho, alguns dels presents deien:– Mireu com crida Elies.
36. Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient:– Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
37. Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
38. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix.
39. El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:– És veritat: aquest home era Fill de Déu.