11. Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.
12. L’endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana.
13. Veié de lluny una figuera que ja tenia fulla i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s’hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues.
14. Llavors digué a la figuera:– Que mai més ningú no mengi fruit de tu!I els seus deixebles van sentir aquestes paraules.
15. Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms,
16. i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple.
17. I els instruïa així:– ¿No diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles”? Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres!
18. Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.
19. I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.
20. Al matí, tot passant, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel.
21. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu:– Mira, rabí: la figuera que vas maleir s’ha assecat.
22. Jesús els respon:– Tingueu fe en Déu.