23. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar:
24. – Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
25. Però Jesús el va increpar dient:– Calla i surt d’aquest home!
26. Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir.
27. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells:– Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen!
28. I la seva anomenada s’estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.
29. Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan.
30. La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús.
31. Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.
32. Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats.
33. Tota la població s’havia aplegat davant la porta.
34. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
35. De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant.
36. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo.
37. Quan el van trobar li digueren:– Tothom et busca.
38. Ell els diu:– Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut.
39. I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.
40. Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava:– Si vols, em pots purificar.
41. Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué:– Ho vull, queda pur.
42. A l’instant la lepra el va deixar i quedà pur.