40. He demanat als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.
41. Jesús exclamà:– Generació descreguda i rebel! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill.
42. Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare.
43. I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu.Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles:
44. – Que us quedin ben gravades aquestes paraules: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes.
45. Però ells no entenien què volia dir. El significat d’aquestes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre aquesta questió.
46. Els deixebles començaren a preguntar-se quin d’ells era el més important.
47. Jesús, que coneixia els pensaments del seu cor, va agafar un infant, el posà al seu costat
48. i els digué:– Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, aquest és el més gran.
49. Aleshores Joan li digué:– Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
50. Jesús els respongué:– No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres.
51. Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem.
52. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada.
53. Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem.
54. En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:– Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?
55. Però Jesús es girà i els va renyar.
56. I se n’anaren en un altre poble.