37. L’endemà, quan baixaven de la muntanya, sortí a rebre’l una gentada.
38. Un de la gent cridà:– Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc.
39. Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus.
40. He demanat als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.
41. Jesús exclamà:– Generació descreguda i rebel! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill.
42. Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare.
43. I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu.Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles:
44. – Que us quedin ben gravades aquestes paraules: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes.