43. Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia estat capaç de curar-la.
44. La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell, i a l’instant l’hemorràgia se li va estroncar.
45. Jesús preguntà:– Qui m’ha tocat?Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué:– Mestre, però si tota la gent t’estreny i t’empeny!
46. Jesús insistí:– Algú m’ha tocat; sé que una força ha sortit de mi.
47. La dona, veient-se descoberta, s’a-costà tremolosa a Jesús, es prosternà als seus peus i va explicar davant de tota la gent per què l’havia tocat i com havia quedat guarida a l’instant.
48. Jesús li digué:– Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.
49. Encara Jesús parlava, que n’arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li:– La teva filla és morta. No amoïnis més el Mestre.
50. Però Jesús ho va sentir i li respongué:– No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarà.
51. Arribat a la casa, no va permetre que ningú hi entrés amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la nena.
52. Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué:– No ploreu. No és morta, sinó que dorm.
53. Ells es burlaven de Jesús, perquè sabien que era morta.
54. Llavors Jesús l’agafà per la mà i la cridà dient:– Noia, aixeca’t!
55. Ella recobrà la vida i es posà dreta a l’instant. Jesús va manar que li donessin menjar.
56. Els seus pares quedaren esbalaïts, però Jesús els ordenà que no expliquessin a ningú el que havia passat.